Jo també tinc mascota
Us presento el company d'aventures del Cavaller Walls. El meu Jolly Jumper particular. Li dic Bobby. No és gaire ràpid però posa aquesta cara i espanta l'enemic, que ja és molt.
Publicat per Paul Walls a les 21:13
Llegeixi aquí els comentaris
16 Comentaris:
mmm... doncs... què vols que et digui... a mi no m'agrada gens la teva mascota!!! però potser té les seves coses bones, no? nanit!!
Actualitzo!!
Ep senyor Walls!!!
Quina mascota més lletja!!!XD
Que vagi molt bé la setmana!!!
Ah!! posaria a Kabum i als amics si sapigués com es fa, però és que no en tinc ni idea, ho he de preguntar, però no pateixis que aviat serà per allà!!!!
andrea
...això ho ha de veure el professor... ara l'aviso!
vigila no t'espanti tambe els amics!
M'agrada més la foto de la dreta... que la mascota, però... si a tu t'agrada...
;)
Lleig del cagar, eh?
jo ja els hi vaig dir que allà no podien estar-hi...jeje (parlo de les correlines)
m'alegro de veure que allà on treballes aprens! jeje. No, la lupa no és de les cares (és d'un de la classe i era per fer un treball)
ah, i encatada de conèixer la teva mascota!
Bobbbbbyyyyy, animal raru. Wallls, ha triat saviament la muntura. Si el Bob es reprodueix guardi'm un cadell. Quines orelletes
horrorrrr!!!
fa bastant fàstic, suposo q era la intencio!
Bisous!
el palestí fa temps que el vaig perdre..
però efectiu serà, sens dubte...
JO, penso q em mataras...pero crec q el teu palestí el tinc jo...:S amb linies blau fluix?
professor amon, si es reprodueix li'n guardo un, està clar, però ho dubto, li costarà trobar un ésser semblant a ell en femení...
CABRONA!
caram quin bitxo...deu ser únic no? XD
Escrigui un comentari
<< Pàgina principal