La van encertar

Després d'un vol una mica accidentat (com a mínim per mi, que no m'agrada gaire volar), a l'arribar a Ses Illes, em vaig trobar amb una tempesta que fins i tot Noé hagués al·lucinat. Fins aquí normal, tots en vau viure unes quantes la mateixa nit. La diferència és que nosaltres anàvem en cotxe, ens vam perdre perquè no vèiem res, i a sobre, en un toll enorme d'un pam i mig d'aigua el cotxe ens va abandonar. Va tenir una vida feliç, però a tothom li arriba la seva hora (la imatge no és meva, però qualsevol treia la càmera en aquestes circumstàncies...). Així que vaig arribar a casa cap a les 3.30. Sort que com a mínim, aquests fenòmens, d'entrada m'agraden.
11 Comentaris:
osti!
collons!
el cotxe de qui era? (no el de la foto)
Com va per aquí?
(estic convençut que entraràs abans de tornar, des de mallorca, t'esaparas a un ciber o algo, m'hi jugo el que vulguis, jeje)
Apa!
bona estada!
jamaicà que ets, ja saps de que va això dels tornados, a veue si ens envies un rinxol dels teus dreadlocks in moonlight!!!!
a mi també m'agraden aquests FENÒMENS... Waaaaaaaaaaalllllllllls
estereo2, li juro que quan me les talli, li enviaré els dreadlocks que vostè vulgui, jeje. Professor Amon, m'alegro de que li agradin aquestes coses. En aquest blog anirà veient fotos de meteorologia, i de tant en tant alguna explicació.
A la seva disposició...
jo, com a bona persona, especialista en dutxar-me amb esponja i geògraf frustrat, també sóc molt aficionat a això de la mete-sacaorologia.
i ara, com a fotologuero que sóc, us diré una cosa: m'agrada observar els núvols mentre camino i penso en tot el que tinc, tots els amics, totes aquelles persones en què puc confiar i que sé que m'estimen. Miro els núvols mentre penso en follets i boscos i bla bla bla bla bla...
què més...aviam...
ah sí: un poema prosil (raro guai, altrenatiu, underground, ininteligible, original i digne de blog)
"Senyors i senyores dels blogs, sóc el Ramón l'Equilibrista. I tinc un fotolog. Ja ho sé, ho sento. Però els agrairia que passesin a fer-me comentaris originals d'aquests raros que es porten ara. Escric coses bastant dignes de blog.
Em rebaixo a demanar."
gràcies per l'aclaració, paul
jo ja pensava que havia esdevingut un projecte fallit... (allò de després de llevar-se)
celebro (cervell en català) que no hagi sigut així, doncs.
tens canvi d'un pesol?
apropin-se a casa quan vulguin, reitero i insisteixo.
Sr.Pistraus
Bernat, l'equilibrista festuc és el putu amoooooooo!
Uffff... ja patiiiemmmmm. Això d'anar lluny de casa és molt perillós perquè no te n'adones i el blog se't fon. Apa no us ofegueu. No ho dic per l'aigua si no perquè comença l'espectacle (dieu que us heu matriculat? uix!)
Bon dia apreciat Paul Walls,
Felicitats pel blog. Molt bonic. De veres.
Una pregunta: com és que m' apareix publicitat quan entro al seu blog o al de l' Estanislau?
Je ne comprends pas!
Salutacions C.I.
Què tal Wailors? Val la pena que la cosa s'hagi aclarit, vull dir enfosquit. Em refereixo a la possibilitat de visitar-lo. Feia massa dies que em quedava en blanc davant de la seva pantalla i ja temia el pitjor, que un llamp dels seus s'hagués quedat a viure al seu blog, o encara més terrible, que m'hagués il·luminat en cap de setmana quan acostumo a fer-ho els dijous a dos quarts de set de la tarda.
Senyor Cargol, m'alegro de que li hagi agradat el blog. Lo de la publicitat millor pregunti-li a n'Estanislau, que ho sabrà millor que jo.
Veig que ja sabeu la nova adreça, me n'alegro, ens anirem veient per aquí.
Subi i Jaume, no patiu home, jejeje.
Escrigui un comentari
<< Pàgina principal